i Sumatra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sumatra

Illa
Indonèsia
Sumatra
© Fototeca.cat-Corel
Illa, la més occidental de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a Indonèsia.
Població: 
40.969.000 h
[est 1995]
Extensió: 
473.606 km2

L’estret de Malacca la separa de la península de Malacca. El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan (3 800 m al Kerinci), que té una forta activitat volcànica (90 pics volcànics, 12 dels quals són actius) i activitats secundàries: solfatares, fonts termals. Els vessants són coberts de bosc espès. Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals. L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams. Travessada per l’equador, té altes temperatures, i influïda pels monsons, rep pluges abundants (4 400 mm). Illa poc poblada (59 h/km2 [1980]), les principals ciutats són: Medan, Palembang, Padang i Telukbetung. Els sòls, volcànics i al·luvials, són molt fèrtils, però encara vastes àrees interiors depenen d’arrels, tubercles i fruits per a l’alimentació. L’arròs és conreat a la plana nord i a les valls baixes. L’agricultura de plantació (majoritàriament en mans de camperols) produeix cafè, hevees, palmera d’oli, te (als vessants fins als 1 000 m), sisal i pebre (al S). Subsol ric en minerals: carbó (Ombilin i Palembang), petroli al centre i al N, amb refineries a Palembang, Sungaigerong i Pangkalanberandan; bauxita (Bintan), manganès, níquel, diamants, or i argent. La indústria comprèn alumini, pneumàtics, fertilitzants, tèxtil, calçat i muntatge d’automòbils. La població, formada fonamentalment per malais (4 000 000), inclou, sobretot als altiplans de l’interior i a les illes occidentals, altres tribus molt arcaiques: els bataks, al llac Toba, i els menangkabau a la planura de Padang.

La història

Al començament de l’era cristiana, Sumatra rebé una forta influència hindú. Al segle VII s’hi desenvolupà el reialme budista de Srīvijaya, que esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que absorbí els estats veïns. La seva capital, Palembang, fou un gran centre budista. Al segle XIII començà a rebre la influència musulmana, de la qual es féu ressò Marco Polo, que visità l’illa el 1291. Cap al 1377 caigué sota la dominació de l’imperi Majapahit, establert a Java. Al segle XVI els portuguesos establiren relacions comercials amb el soldanat d’Aceh, al N de l’illa, que arribà a la seva màxima esplendor amb Iskandar Muda (1607-36), que controlava la major part de l’illa. Al segle XVII els portuguesos foren expulsats pels holandesos, que, en pugna amb els anglesos, anaren dominant gradualment tota l’illa, fins a sotmetre el soldanat d’Aceh (1905), després d’una guerra que durà trenta anys. Ocupada pels japonesos en el curs de la Segona Guerra Mundial (1942-45), s’integrà a la República d’Indonèsia (1945). El 1958 hi esclatà una revolta anticomunista i separatista, dominada pel govern central de Jakarta.

Col·laboració: 
MDV
Llegir més...