Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando. Fou redactor d'El Correo Catalán, on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa. Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda.