Llicenciat en dret a Barcelona (1943) i doctor a Madrid (1948). L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques, de Barcelona. Impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i tingué al seu càrrec la seva organització i posada en funcionament (1954-56). Cal esmentar entre els seus estudis Apuntes para la historia de la marina de vela mallorquina en los siglos XVIII y XIX (1940) i les seves col·laboracions a Anales de Economía (1947), La hacienda castellana y los economistas del siglo XVII (1949), Le trésor et le financement de l’économie publique (1959) i El caso de Barcelona Traction (1959). Col·laborà també en les obres col·lectives Un segle de vida catalana (1961), Juicio crítico del Informe del Banco Mundial (1963) i Problèmes du développement économique dans les pays méditerranéens (1962). En els pròlegs a la versió castellana dels treballs de L.V. Kantorovič (1968) i, més particularment, a la de H. Brochier-P. Tabatoni (1960), assenyalà una clara presa de posició metodològica en favor de l’escola clàssica, enfront de l’ortodòxia convencional establerta del neoclassicisme acadèmic. És president de la Revista Española de Derecho Financiero. El 1978 fou nomenat vicepresident de la Comissió de Traspassos Estat-Generalitat. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Catalunya (1982-84). En 1984-1988 fou membre del Consell d’Administració i del Consell Executiu del Banc d’Espanya. L'any 2016 rebé el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.