i Martí Sureda i Deulovol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Martí Sureda i Deulovol

Arquitectura
La plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64), de Martí Sureda i Deulovol
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).
l'Escala, Alt Empordà, 1822 — Girona, Gironès, 1890

Fou membre de la Comissió d’Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona. Fou el primer urbanista de la ciutat i l’innovador de l’arquitectura de la regió de Girona. Creà a Girona una Escola d’Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres. Elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat (1868), basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, cosa que trobà l’oposició de les forces vives de la ciutat. Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d’Onyar (1861) i Castelló d’Empúries (1867). Projectà les Voltes de la Bisbal (1854-60) i la plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64). El 1851 volgué convertir la Universitat de les Àligues en presó, i el 1853 construí el pont de Sant Agustí i féu la fitació dels termes municipals veïns a Girona. Membre de la Junta de Reparació de Temples i Convents, restaurà el convent de Sant Josep (1859-65) i moltes esglésies de la província, els convents de caputxines i franciscanes de Girona, les agustines de Peralada i el palau episcopal (1857-67). Projectà la reconstrucció del monestir de Ripoll (1863-80) en col·laboració amb Esteve Muxach, empresa que fou realitzada per Elies Rogent. Construí l’església neogòtica de Sant Josep de Figueres —amb l’arquitecte diocesà Manuel Mundà— (1878) i la del Sagrat Cor de Girona (1887-1901), acabada per Francesc Salvat i Juncosa i Manuel Almeda. Reconstruí els teatres d’Olot i Girona i construí les cases del comú i de la vila respectivament de Madremanya i Arbúcies, la presó d’Hostalric (1861), la foneria Planas-Junoy i Companyia de Girona (1862), la font de la Devesa (1865), etc. Projectà el mausoleu d’Álvarez de Castro (1867-80) amb l’escultor Joan Figueres. Actiu membre de la Comissió Provincial de Monuments, elaborà el 1852 un inventari de les obres d’art necessitades de reparació i el 1856 el repertori de monuments provincials. Políticament progressista, promogué l’enllumenat de gas (1861), les excavacions arqueològiques (1881) i la creació del Museu Provincial i l’exposició periòdica d’obres artístiques el 1870. El 1873 elaborà un pla de la Girona romana. Del 1849 al 1867, aprofitant els llargs períodes de moderantisme, construí noranta-vuit habitatges particulars.

Col·laboració: 
MMF

Llegir més...