OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Martí Sureda i Vila

Arquitectura
Grup escolar a Girona, de Martí Sureda i Vila
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte municipal de Girona (1890-1920).
Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947

Fill de Martí Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890. Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball. Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera (1894-1915) —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres (1895) i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab (1898). Promogué la instal·lació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L’Aurora, de Pedret. Féu diverses altres construccions i fitacions. Reformà el projecte d’eixample de la ciutat d’Eugeni Campllonch (1897) modificant la zona de la Mercè (1907-19). Féu el projecte de clavegueram i empedrat de la Girona vella (1917) i la conversió de la plaça del mercat en caserna d’artilleria (1918). Notable urbanista —i enemic dels arbres— rectificà diversos carrers. Projectà la urbanització de la zona Indústria —amb Isidre Bosch— (1911-24), la de la pujada dels Alemanys (1910), la Font del Rei (1913-24) i la del carrer de la Rutlla, complementada per l’arquitecte municipal que el succeí, R.Giralt i Casadesús. Construí també habitatges particulars com la casa Esteve de Palafrugell —amb el mestre d’obres Josep Martí i Burch—, la casa Auguet (1900) i, sobretot, la casa Sureda (1933), de Girona, per la qual fou premiat.

Col·laboració: 
MMF

Llegir més...