Té una escola tècnica d’agricultura i una acadèmia d’art. Ciutat important en la formació de l’estat rus, sobretot de l’estat moscovita, és esmentada per primera vegada en una crònica del 1024. A partir del 1125 fou associada de primer a la ciutat de Rostov, i després a la de Vladimir. A partir del 1169 els prínceps moscovites hi residiren sovint (sobretot Andrej Bogoljubskij). Fins l’any 1238 fou la capital del principat de Suzdal’-Rostov, i durant el s. XIV passà a associar-se amb Nižnij-Novgorod. Finalment, durant el s. XV fou absorbida per Moscou. Gaudí de relacions comercials importants, gràcies a la seva posició d’enllaç entre Novgorod i l’imperi búlgar. Fou també sovint residència dels bisbes de Vladimir-Suzdal’. Posseeix diverses esglésies, amb una riquíssima decoració pictòrica: la catedral del Naixement (Roždestvenskij Sobor, 1222-25, amb una portada d’or i pintures murals del s. XIII), el monestir de Spaso-Jefimjev (1352), amb dotze torres del s. XVII (transformat en castell del 1766 al 1905), i el monestir de Rižpolenskij (1207). La més rica de les esglésies és, però, la de Jur'ev-Polskij. Hom ha vist una semblança d’estil molt notable entre aquestes esglésies i les de la regió transcaucàsica (esglésies de dimensions reduïdes, cúpula única, sense campanar, etc). Cal esmentar també el palau de l’arquebisbe (s. XVI-XVII).