Autor de nombrosos joruri, alguns dels quals en col·laboració amb altres autors, començà la seva activitat amb Oto no miya asahi no voroi (‘El príncep Oto, arnès del sol i del matí’, 1723), peça històrica, com gairebé totes les seves composicions. Escriví, encara, 31 obres més, entre les quals cal esmentar Sugawara denjo tenarai no kagami (‘Els secrets de la cal·ligrafia transmesos per Sugawara’, 1746) i, sobretot, Kana, dēhon Chu-shingura (‘El tresor dels fidels vassalls’, 1748), d’una gran perfecció pel que fa a la seva tècnica escenogràfica i estilística.