De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novel·les Ábel a rengetegben (‘Abel a la selva’, 1932), Ábel az országban (‘Abel al país’, 1933) i Ábel Amerikában (‘Abel a Amèrica’, 1934), i els contes recollits al volum Világ és holdvilág (‘Món i clar de lluna’, 1958). La seva última novel·la, Szirom és Boly (‘En Pètal i l’Estol’, (1960) se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial.