i Taradell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Taradell

Municipi
Osona

Sumari de l’article

Vista parcial de Taradell
© Fototeca.cat
Municipi d’Osona.
Població: 
5.964 h
[2009]
Extensió: 
26 km2

Situació i presentació

Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a l’indret anomenat popularment la Falda del Montseny. Limita al N amb Santa Eugènia de Berga, a l’E amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al S amb Seva i els enclavaments de Tona (Mont-rodon) i Malla (Torrellebreta) i a l’W amb Tona i Malla.

La part ponentina del terme té una alçada entre els 623 m i els 499 m, al curs inferior del Gurri, i la part superior va dels 623 m als 800 m i escaig de la serra que va del coll de Taradell al de Rubí. El terme s’estén encara cap al vessant E d’aquesta serra, des d’on les aigües desguassen a la Riera Major. El municipi forma un enllaç entre la Plana i la regió de les Guilleries. La seva mateixa constitució geològica marca aquesta separació, ja que el sector que es troba a l’E de la població té una formació tectònica de gresos i vegetació pròpia del sector guillerienc, amb densos boscs de pins, alzines, brucs i sotabosc típic de les Preguilleries, mentre que la part de l’W del poble es compon dels característics turons de margues blavoses eocèniques amb algunes clapes de pins i roures. Biogeogràficament, el terme es troba dins el domini de la vegetació eurosiberiana i potencialment predominaria el bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis).

El terme comprèn, a més de la vila de Taradell, el llogaret del Gurri o barri de Mont-rodon, el barri de Sant Miquel i la caseria de Sant Quirze, a més de les urbanitzacions de la Codina, la Creu del Cim, Goitallops, la Miranda de la Plana, dita també la Roca, i la Plana de la Madriguera. Havia format part del terme de Taradell el Raval (anomenat també el Raval de Taradell) que actualment pertany a Santa Eugènia de Berga. Al sector més muntanyós hi ha poques masies, algunes de les quals són, a més, despoblades, en canvi, n'hi ha moltes al sector de la Plana.

La carretera de Vic a Taradell, que té continuació cap al raval de Balenyà (Seva), circula de N a S, i d’ella surten la carretera que es dirigeix cap a Viladrau (vers llevant) i la que porta al llogaret del Gurri i fins a la C-17 de Barcelona a Ripoll (cap a ponent). Pel sector occidental passa també la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà, però no hi té estació.

La població i l’economia

Les dades de població (taradellencs) al segle XV i XVI donen un total de 42 famílies a la vila, si bé a mitjan segle XVI ja havien superat les 50. El 1626 la població constava de 678 h i des d’aleshores l’evolució ha estat progressivament creixent. Al començament del segle XIX superà els 2.000 h, tot i que la segona meitat del segle no afavorí l’estabilització demogràfica del municipi. Fins ben entrat el segle XX no es tornaren a superar els 2.000 h; aquest desenvolupament s’intensificà amb la instal·lació de les primeres indústries modernes, que provocà un creixement progressiu de la població: 4.114 h el 1981, 4.593 h el 1991 i 5.270 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 5.613 h. Cal esmentar que el 1990 hom segregà de les terres municipals el Raval, que passà a dependre administrativament del municipi de Santa Eugènia de Berga, amb el qual forma conurbació. A l’estiu la població augmenta molt a causa de l’estiueig.

L’economia del terme es basa principalment en el sector industrial i el dels serveis. Tot i així, encara perdura certa activitat agrària. L’agricultura és representada principalment pel conreu de cereals (blat, ordi) i de farratge. La ramaderia és força més important en el conjunt econòmic del municipi gràcies sobretot al sector porcí, tot i que també tenen una presència destacada l’aviram, el bestiar boví, l’oví i la cria de conills.

Tradicionalment, Taradell fou una vila menestral, dedicada sobretot al ram tèxtil. Tenia un gremi de paraires i teixidors constituït abans del 1616, i arribà a ésser la segona o tercera població de la comarca de Vic, pel que fa a la producció, al llarg del segle XVIII. Encara es conserven antics molins fariners, algun d’aquests, com el molí dels Capellans, amb un gran tipisme, accentuat pel pont que li dona accés.

Taradell és un municipi amb una important oferta industrial. El tèxtil que era l’activitat principal, ha donat pas als sectors del metall, de la construcció o, amb la presència d’indústries agropecuàries relacionades amb la producció càrnia, resultat de la producció porcina de la comarca. Tot i així, la metal·lúrgia és una de les branques de la indústria que més s’ha desenvolupat; sobresurt la construcció de màquines per als acabats tèxtils.

El dimecres és el dia de mercat setmanal a la vila de Taradell. A més, s’hi fan dues fires: la de Santa Llúcia, que data del segle XV i se celebra anualment pels volts del 13 de desembre, dia de la santa, i la Fira del Caçador (el darrer diumenge de juliol) que es començà a organitzar l’any 1980 essent una de les capdavanteres en el sector de la caça i la natura.

Quant als serveis i al turisme, l’ensenyament és cobert fins al batxillerat i, repartides pel municipi hi ha diferents residències cases de pagès que ofereixen allotjament als qui opten per l’anomenat agroturisme. L’existència d’equipaments esportius, com el Club de Golf Plana de Vic, o unes instal·lacions d’hípica, aporten un bon complement a l’atractiu turístic del municipi.

La vila de Taradell

Morfologia urbana

Torre de Don Carles (Taradell)
© C.I.C. - Moià
Segles enrere, la població de Taradell (623 m i 4.779 h el 2005), erigida en vila cap al 1580, era el centre administratiu del terme del castell de Taradell, que englobava els termes municipals de Taradell i de Viladrau i, fins al segle XIV, els termes de Santa Eugènia de Berga i de Vilalleons.

A la plaça del terme, prop de la sagrera de Sant Genís de Taradell s’hi construí una torre i fortalesa, que fou incendiada en la guerra dels Remences (1460) i entre el 1545 i el 1550 el senyor de Taradell hi feu construir una nova fortalesa, que restà inacabada, de la qual en resta la torre de la Presó o torre de Don Carles, en un extrem de la plaça Major de la vila.

La població, que fins al segle XVI no passà d’ésser un petit llogaret, va experimentar un creixement notable a partir del 1550 i entre el 1547 i el 1561 es va construir la capella de Santa Llúcia, a la part de llevant del poble, on es feien les assemblees del gremi de paraires i teixidors. L’antiga població es va crear entre l’església de Sant Genís, la plaça Major i la capella de Santa Llúcia, que és el sector on encara hi ha cases antigues amb portals adovellats de pedra dels segles XVI i XVII, Posteriorment s’estengué vers migdia, pels carrers de Seva i de Sant Sebastià, les nombroses llindes datades dels quals permeten de seguir la cronologia d’aquest creixement. L’obertura de la carretera o passeig de Domènec Sert (1925) configurà la forma allargassada, típica de la vila, actualment desfigurada per les construccions més modernes.

L’església parroquial de Sant Genís, documentada des del 950, fou reemplaçada per una nova església romànica, consagrada el 1076.

Església de Sant Genís de Taradell (Osona)
© C.I.C. - Moià
Aquesta església subsistí fins el 1755, que fou substituïda per l’església actual, de tipus barroc neoclàssic, obra dels tallistes i mestres de cases vigatans Josep i Jacint Moretó. La nova església fou beneïda el 1763 i restaurada i consagrada el 1910, després que un incendi el 1904 en destruís el retaule principal i malmetés una bona part de l’antic edifici. Fou profanada el 1936, i no en resta cap retaule ni objecte de culte anterior a aquesta data. De l’església romànica primitiva del 1076 li queda, en canvi, el campanar, de planta i tres pisos, reproduït l’any 1929 al Poble Espanyol de Barcelona. Aquest campanar fou sobrealçat amb un nou pis l’any 1799 i modificat els anys 1949-50.

La resta de la població conserva, a més de les antigues cases amb llindes esculpides —en especial una amb un sant Eloi i dos ferrers treballant, de l’any 1789, al carrer de Sant Sebastià—, algunes cases modernistes del principi del segle XX.

La cultura i el folklore

Les associacions culturals i recreatives són poc destacades a la vila i entre aquestes destaquen cobles i grups de geganters, a més d’un centre de cultura a l’edifici de Can Met i el Museu del Blat, a l’antiga fàbrica Costa i Font, actual centre cultural de la vila. Taradell compta amb un Institut d’ensenyament secundari.

Pel que fa al folklore, el dia 17 de gener se celebra la festivitat de Sant Antoni Abat i, coincidint amb el dia de Sant Sebastià, el dia 20 es fa la festa major d’hivern. El 25 d’agost se celebra la festa major, que en honor de sant Genís dura cinc dies i té com a acte més significatiu la Festa d’en Toca-sons, dedicada al bandoler Jaume Masferrer, que fou conegut amb aquest nom. El personatge d’en Toca-sons és interpretat cada any per un taradellenc diferent; es representa l’entrada dels bandolers a Taradell, la seva persecució i el judici popular. Els trabucaires, les sardanes (amb l’anomenada Sardana d’en Toca-sons), la Dansa de la Llibertat i la participació de la gent de la vila formen part de la festa.

Altres indrets del terme

La Font Gran

Sota la vila, prop de la riera de Taradell, hi ha la Font Gran, amb set canelles i un sobreeixidor en forma de cap de lleó, de pedra esculpida, que porta la data del 1790. Coneguda també amb el nom de la font de Sant Genís o font de Taradell, els documents en parlen d’ençà el 1212 i dels seus abeuradors des de l’any 1526. Prop de la font hi ha l’antic casal del gremi de paraires, on funcionà des del 1723 un tint dels teixits fets a la vila. L’aigua sortia de la penya, i a mig segle XVIII, quan els paraires van necessitar més doll d’aigua s’hi va excavar una mina i es va fer una font per a omplir els càntirs i les galledes.

El plàtan de la Font Gran, plantat per Segimon Riera i Corominas i Jaume Barfull el 1865, figura en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.

El castell de Taradell, Sant Quirze de Subiradells i Sant Joan del Prat

El castell de Taradell (803 m), popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants, és situat a l’E de la població. Pertanyia a uns cavallers cognomenats Taradell, que vers el 1165 es van enllaçar per casament amb els Vilademany. El castell passà per successives aliances als Cruïlles (1500), Perapertusa (1619), Bournonville (1650) i després als comtes d’Aranda (1721) i ducs d’Híxar (1790), que serien senyors i barons de Taradell fins el 1812.

Sant Quirze de Subiradells es troba dintre la urbanització la Miranda de la Plana, o antiga propietat de la Roca. Ja existia el 989, però fou reedificada vers el 1095 i restaurada en 1966-67. És un petit edifici romànic amb nau i absis, amb la porta a migdia i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent. Històricament ha estat dedicada a sant Quirze i a santa Julita.

La capella de Sant Joan del Prat, veïna del mas del Colomer, existia el 1099, quan fou cedida al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. L’edificació romànica primitiva, subsistent en bona part, fou modificada sobrealçant i transformant la nau els anys 1752-53. Conserva un antic retaule barroc del taller dels Ral de Vic, datat el 1785.

Les masies i el Museu del Blatdel mas del Colomer

Com tots els termes de la Plana de Vic, el de Taradell conserva un gran nombre d’antigues masies d’història mil·lenària: Llagostera, esmentada ja el 913; Vilacís, el 915; el Molist, el 919; la Madriguera, el 955, i el Conier o Coniller, el 988. Els propietaris d’algunes d’aquestes masies (com Vilacís, la Vallmitjana, el Ricard, el Gurri, Bellpuig) conserven l’antic cognom del mas.

Totes aquestes masies i altres, com el Molist, el Pujol, Penedes, el Puig o Gasala, són antics casals reconstruïts, gairebé tots, als segles XVII i XVIII. Es destaquen, per llur estructura quadrada i amb galeries, el Molist, el Colomer, Vilacís i el Bolló, aquest darrer a tocar de Santa Eugènia de Berga. Vilacís d’Amunt forma una caseria amb afegitons successius al casal primitiu, reedificat per Salvi Vilacís vers el 1690. El mateix passa amb la Vallmitjana, que té una antiga torre afegida al mas, però que fou reformada i pintada. La Madriguera fou comprada per un antic masover del mas i transformada en un casal residencial, envoltat d’una gran explotació rural.

També cal fer un esment especial del mas del Colomer, per la seva peculiar vinculació a la vida rural. Construït al segle XIII, tot i que ampliat i reformat, es troba entre les poblacions de Taradell i Tona seguint el camí del Verinal. S'hi pot visitar el Museu del Blat, on s’exposen diverses col·leccions, entre les quals destaca la relacionada amb el món del blat: eines per al conreu, càntirs, arreus d’animals, estris, maquinària i mesures utilitzades per al conreu del blat i cistells i paneres vigatans.

Col·laboració: 
APl

Llegir més...