La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande (que és ja la mar Jònica), amb el qual aquella es comunica per canals. És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal. Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans (s. VIII aC), esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània. Conquerida per Roma (272 aC), el 125 aC es convertí en colònia romana (Colonia Neptunia), bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega. Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí i dels àrabs, i fou alliberada finalment per Nicèfor II Focas, el qual la reconstruí i la convertí en plaça militar. Presa per Robert d’Hauteville (1063), posteriorment es convertí en el centre del principat de Tàrent, fins que el 1465 fou incorporat a la corona catalanoaragonesa. Durant els s. XVI i XVII fou assetjada diverses vegades pels turcs, i després d’un llarg període de decadència, al començament del s. XIX fou conquerida i novament bastida pels francesos. El 1860 s’integrà definitivament a Itàlia. Constituïda port i arsenal militar, durant la Primera Guerra Mundial serví de base a les flotes italiana, francesa i anglesa a la Mediterrània. Sofrí greus danys durant la Segona Guerra Mundial. Algunes restes arqueològiques és tot el que roman de la seva esplendorosa època grega i romana. Cal remarcar la catedral, romànica (s. XII), posteriorment reformada amb elements barrocs (la façana és del 1713). És també notable la façana romanicogòtica de l’església de San Domenico Maggiore (s. XIII) i el castell, d’origen possiblement bizantí (s. X), refet i engrandit als s. XV i XVI.