i Teatre Principal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Teatre Principal

Nom fins el 1847 delTeatre de la Santa Creu
Nom fins el 1847 delTeatre de la Santa Creu
El Teatre Principal (F. Cabrer, 1778-1788)
© Fototeca.cat
teatre teat i espectacles espect
Sala d’espectacles de Barcelona.

Arran de la concessió per Felip II de Castella i I de Catalunya-Aragó del privilegi de representar obres a l’Hospital de la Santa Creu (1587), el teatre fou alçat a la Rambla, a l’indret anomenat des d’aleshores pla de les Comèdies. El 1787 fou totalment destruït per un incendi. Reconstruït gràcies a les donacions d’Antoni de Meca-Caçador-Cardona, marquès de Ciutadilla, i del comte d’El Asalto, el nou teatre, més sumptuós que l’anterior, fou inaugurat el 4 de novembre de 1788. La seva fàbrica és la que ha arribat fins a l’actualitat. Com a propietat de l’hospital, era regit per una junta de canonges, que l’arrendava a l’empresari que oferia les millors condicions. Hom estava obligat a fer-hi una temporada teatral que s’iniciava per Pasqua i acabava a la quaresma següent i a mantenir dues companyies: una d’òpera italiana (des del 1750) i una altra de comèdia. En diverses èpoques hi hagué també una tercera companyia, generalment italiana, de ball. Els actors de la primera i de la de ball eren generalment contractats a Itàlia, i els de la segona, en bona part, a Madrid, la qual cosa era un obstacle per a representar drames en català. Durant els segles XVIII i XIX foren freqüents els sainets catalans, que augmentaren en nombre i importància després del 1830. Des del 1797 s’introduí el costum de celebrar tandes de concerts vocals i instrumentals, per evitar de tancar durant la quaresma; també s’hi celebraven, sobretot en aquest temps, espectacles de circ, exhibicions gimnàstiques, jocs de mans, etc.

El Teatre Principal de Barcelona, a l’esquerra, i el pla del Teatre amb el monument a Frederic Soler i Hubert, més conegut com Pitarra
© Fototeca.cat
A la segona meitat del segle XIX hi hagué un auge de les comèdies de màgia i de la sarsuela, bé que l’òpera s’hi mantingué, malgrat la competència del Liceu de Montsió (des del 1837), esdevingut Gran Teatre del Liceu amb el nou local inaugurat el 1847. Aquesta competència es féu cèlebre (cruzado); l’empresa del teatre en canvià el nom de Teatre de la Santa Creu pel de Teatre Principal i procurà de contractar cantants i de representar òperes més atractives que les del Liceu, però en definitiva fou aquest el que s’imposà. Tot i això, fou el primer a presentar una òpera de Wagner (Lohengrin, el 1883). Una campanya popular (menada pel crític musical Francesc Virella i Cassañes) impedí que el teatre fos enderrocat, cap al 1889. Al segle XX el teatre fou un centre important de teatre català i allotjà els Espectacles i Audicions Graner. Mantingué una competència aferrissada amb el Liceu i, fins el 1933, sofrí fins a cinc incendis, dels quals fou especialment greu el de l’any 1915.

Ja entrada la primera meitat del segle XX, perdé prestigi i fou convertit en cinema. El 1992 fou objecte d’una reforma. Propietat de la família Balañá, des del 2006 romangué tancat. El 2010 fou presentat el Principal Project, integrat pel grup Balañá, tres socis més i l'Ajuntament de Barcelona, una remodelació en profunditat com a espai multidisciplinari per a oferir actuacions musicals i teatrals, cabaret i altres actes. A l'octubre del 2013 fou inaugurada la primera fase del projecte amb l’obertura de la Sala Gran. L’actor i director teatral Toni Albà fou nomenat director artístic de la nova etapa del Teatre.

Col·laboració: 
XFa / RoA
Llegir més...