Ordenat de sacerdot (1896), fou professor del seminari i canonge de Rieti. Passà aviat a la secretaria d’estat del Vaticà, d’on Benet XV el nomenà secretari adjunt (1915). Nunci apostòlic a Madrid (1921-39), defensà els drets de l’Església enfront del govern de la Segona República i organitzà l’Acció Catòlica espanyola. Cardenal in pectore (1933), no fou proclamat fins el 1935. Instal·lat a Roma, fou arxiprest de Sant Pere del Vaticà i datari del papa. Col·laborador de Pius XII, en fou legat en el Congrés Eucarístic de Barcelona (1952).