Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö (1824). La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Il·lustració i l’idealisme. Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea (1811) i Frithiofs saga (1825), però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan (‘La malenconia’, 1826). Fou també orador excel·lent i de correspondència brillant.