Professor a Gottingen (1960-68), Basilea (1868-71) i Dorpat (1971-88), fou molt influït per Leibniz. Elaborà una filosofia que concep la subjectivitat i els seus elements constitutius com a immediats i fonamentals, per tal com a partir d’ells s’origina tot coneixement de la realitat. Les seves idees tingueren una considerable influència en diversos països eslaus. Obres seves són, entre d’altres, Neue Studien zur Geschichte der Begriffen (‘Nous estudis per a la història dels conceptes’, 1876-89), Die wirkliche und die soheinbare Welt (‘El món real i el món aparent’, 1886), Neue Grundlegung der Psychologie und Logik (‘Nous fonaments de la psicologia i de la lògica’, 1889).