Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brussel·les i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom. Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III. Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc. Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film (‘La pel·lícula retardada’, 1922) i De man zonder lijf (‘L’home sense cos’, 1925), i les novel·les Maria Speermalie (1940) i Het gevecht met de engel (‘El combat amb l’àngel’, 1952).