Mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid i, més tard, de la capella reial, on fou també, després, mestre de capella (1778). Deixà un Discurso sobre la historia de la música (1804), la darrera part del qual quedà inèdita. Resten fragments del Discurso histórico sobre la música religiosa. És autor d’una Missa a vuit veus i d’unes Vespres. Sostingué correspondència amb el teòric italià G.B.Martini.