L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per J.Castells, C.Sentís, F.Gallo, Andreu A.Artís, etc.; passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment (1977), a les del grup “Mundo”. El seu primer director fou Andreu A.Artís, i successivament ho han estat I.Agustí (maig-setembre del 1966) —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues (1966)—, C.Sentís (fins a l’agost del 1968), Manuel del Arco (agost-octubre del 1968), M.Ibáñez i Escofet (fins al desembre del 1975) P.O.Costa (gener-setembre del 1976), C.Molinero i T.La Rosa. Iniciat amb un cert caràcter sensacionalista, sota la direcció d’Ibáñez i Escofet es decantà més cap a la problemàtica del país, i alhora sistematitzava la col·laboració de les noves promocions de periodistes. Així, al costat de figures com J.Fuster, J.M.Lladó, J.Perarnau o Sempronio, hi han col·laborat, sovint amb articles o seccions polèmiques, algunes de les quals hagueren d’ésser suprimides, Joan de Sagarra, M.Vázquez Montalbán, F.Candel, J.M.Huertas i Claveria —empresonat arran d’un article, afer que provocà la destitució d’Ibáñez i Escofet—, A.Kirchner i O.Martí, entre molts d’altres. Des del 1975 publicà setmanalment una o dues planes culturals en català. Aconseguí una notable audiència fins el 1980, que deixà de publicar-se.