Fill d’un pastor protestant, estudià humanitats i dret a Leipzig (1701). Autodidacte en música, fou el compositor més fecund de l’època barroca i conreà tota mena de gèneres. Organista a la Neue Kirche de Leipzig (1702), fundà un Collegium Musicum i escriví les primeres òperes alemanyes. Gràcies als viatges que féu pogué conèixer la música instrumental francesa, l’òpera italiana i la música popular polonesa. L’any 1706 ocupà els càrrecs de konzertmeister i de director de la capella d’Eisenach (1708), on establí una bona amistat amb J.S.Bach i la seva família. Director de música de Santa Caterina de Frankfurt (1712) i de la capella del marcgravi de Bayreuth (1716), a partir de l’any 1721 fou director de la capella d’Hamburg, càrrec que implicava la composició de cantates destinades a les cinc esglésies principals de la ciutat, una passió anual i composicions per a les manifestacions civils. Del 1722 al 1737 fou director de l’òpera d’Hamburg, per a la qual compongué nombroses obres; la més coneguda és Pimpinone (1725). La seva fama fou superior a la de Bach, no sols entre el públic, sinó també entre els teòrics. Sobre una base contrapuntística barroca, escriví d’una manera clara i amb gran encant melòdic una música natural que arribava amb facilitat als seus contemporanis. Fou un representant de l’anomenat estil galant i un precursor del classicisme. És autor de quaranta-dues òperes, quaranta-sis passions, vuit oratoris, unes mil quatre-centes cantates i innombrables obres vocals i instrumentals.
Georg Philipp Telemann
© Fototeca.cat
Compositor alemany.