Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña. Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera, el succeí com a cap de les galeres de Sicília (1656), després d’uns quants anys al Milanesat. Lluità a Portugal (1657-64), però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo (1664). Nomenat lloctinent de Catalunya (1667-69), en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat; les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes. Féu costat al moviment de Joan d’Àustria contra el confessor de Marianna d’Àustria, J.E.Nithard (1669), que fou destituït. Nomenat governador de Milà (1670-74), tingué una administració pèssima i bombardejà la cort amb peticions de privilegis fins que Carles II el nomenà (1679) cavallerís de la reina Maria Lluïsa d’Orleans.