Vescomte de Palmerston. Diputat tory (1807), fou secretari de guerra (1809-41 i 1846-51) i primer ministre (1855-58 i 1859-65). En produir-se la revolució belga del 1830, féu fracassar les ambicions franceses. Prestà suport a la quàdruple aliança entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal (1834) per limitar la llibertat d’acció francesa i fer triomfar Isabell II d’Espanya i Maria II de Portugal. Oposant les potències entre elles perjudicà Rússia, que perdé la llibertat de pas a l’estret dels Dardanels, i França, que perdé el seu protectorat egipci (1841). A l’Extrem Orient provocà la guerra de l’opi contra la Xina (1840-42). S'oposà al matrimoni d’Isabel II d’Espanya amb el seu cosí Francesc d’Assís, fet que provocà la ruptura de l’entesa cordial entre França i la Gran Bretanya. Intervingué a Mosquitia contra el govern de Nicaragua (1846), amb la finalitat d’establir-hi el domini britànic. Prestà suport als liberals a Suïssa, Sicília, el Piemont i França, i intervingué a Grècia (1850). En esclatar la guerra de Crimea, fou nomenat primer ministre i féu una enèrgica política en contra de Rússia. No pogué evitar, però, que Napoleó III utilitzés en profit seu la causa de la unitat italiana (1860), que Prússia i Àustria vencessin Dinamarca (1864), ni que els francesos recuperessin llur influència a Egipte amb la construcció del canal de Suez (1859-69).
Henry John Temple
© Fototeca.cat
Polític britànic.