L’obra
Hom l’atribuí primer a un inexistent Josep Fontaner, del segle XVII; posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió: mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc. Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del segle XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caràcter romàntic. Sigui com vulgui, sembla ésser obra d’una persona exiliada. És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes; el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat. D’una considerable ambició literària, reflecteix la influència de l’estètica sentimentalista o preromàntica i s’inspira temàticament en el salm 136, que plora l’exili del poble d’Israel a Babilònia. L’obra es clou amb un cant a l’ascetisme i el menyspreu dels plaers mundans. Max Cahner en proposà l’atribució a Ignasi Plana, amb diversos arguments, encara que cap de rigorosament definitiu. Segons Cahner, la data de composició fora el 1811 —any de la mort de Plana—, i la inspiració en el cant bíblic la relaciona amb la deportació a França de presoners durant la guerra del Francès.
Bibliografia
Cahner, Max (1998, 2002 i 2005): Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). 3 vol. Barcelona, Curial vol. II, p. 720-730 i 769-794.