i La Tène | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

La Tène

Jaciment arqueològic
Suïssa
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s. XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall (bronze i, principalment, ferro), en especial armes (destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats) i objectes domèstics i d’artesania. Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local. El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de Hallstatt—, que sembla que s’inicià a l’E de França i al s. d’Alemanya, i ocupà al començament els actuals territoris de França, Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia, Hongria i Anglaterra, la qual cosa representa una ampliació de l’expansió cèltica començada en la fase anterior, i després s’estengué pel N de la península Ibèrica, Itàlia, Grècia i l’Àsia Menor. Es divideix en tres fases: la primera va del 500 al 300 aC, la segona del 300 al 100 aC i la tercera del 100 al 50 aC, cosa que correspon més o menys al final de la conquesta romana de les Gàl·lies. Es caracteritza per l’aparició de les ciutats, que se situen en punts alts (grans oppida), pels enterraments d’inhumació i d’incineració (cal assenyalar les “tombes principesques”, de grans dimensions i amb rics aixovars, amb materials importats de Grècia i Etrúria, i les riques “tombes de carro”, totes les quals segueixen els tipus del final del Hallstatt i indiquen l’existència d’una estructura social de tipus “feudal”), per l’avançada tècnica metallúrgica, com demostren els diferents tipus d’armes (en especial les espases), i per l’adopció del torn i per una important orfebreria. L’art es caracteritza per les formes estilitzades, que s’accentuen a mesura que avança l’època, però sense renunciar a reproduir la figura humana, que en certs indrets (per exemple, a la Ligúria) presenta influències del naturalisme hel·lènic.

Col·laboració: 
MLlC
Llegir més...