Fill d’una família benestant, començà a escriure poemes imitant A.Pope, Scott i Milton, encara que la seva gran admiració fou lord Byron. A 19 anys publicà, juntament amb el seu germà Charles, Poems by Two Brothers (1827). Ingressà a la Universitat de Cambridge, on guanyà algun premi amb composicions poètiques, encara que no completà els estudis. Allí fou membre d’una prestigiosa societat secreta, The Apostles, juntament amb el seu amic íntim A.Hallam, que morí prematurament, mort que li inspirà un dels seus poemes més famosos, In Memoriam (1850), una seqüència de poemes especulatius sobre la condició humana segons el tarannà victorià i que li valgué el reconeixement de la reina Victòria i d’ésser nomenat poeta llorejat. Un dels seus primers llibres importants fou Poems, Chiefly Lyrical (1833), on comença a mesclar el mite clàssic amb la llegenda medieval per tal d’aconseguir un comentari moral i on palesa el seu domini mètric i les seves grans qualitats rítmiques, que el fan, juntament amb G.Hopkins, M.Arnold i T.Hardy, un dels representants més destacats de la poesia victoriana, consolidadora de la tradició romàntica. Publicà un poema a favor de l’emancipació femenina, The Princess (1847), que assolí un gran èxit. A partir del 1874 assajà el drama poètic (amb més èxit a l’Amèrica del Nord que al seu país), del qual són representatius Becket (1884, any que fou nomenat par del regne) i Tiresias (1885). Lloat al final de la seva vida i pels crítics postvictorians, ha sofert una consideració contradictòria en dates més recents: E.Pound el refusà i T.Eliot el considerava un mestre indiscutible de la rima.
Alfred Tennyson
© Fototeca.cat
Poeta anglès.