Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’al·legorisme alexandrí. En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist. Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià (qüestió dels Tres Capítols) i pel concili de Constantinoble (553), no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades. Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques (conservades en traducció siríaca), que constitueixen un document litúrgic important.