Hom l’anomena també santa Teresina. Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux, obtingué del papa el permís d’entrar-hi a quinze anys. A la professió (1890) rebé el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç. Ajudant de la mestra de novícies (1893), no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina (1896) a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort. La seva espiritualitat, simple i heroica alhora, anomenada “camí de la infància espiritual” o “caminet”, és coneguda, sobretot, a través de l’autobiografia Histoire d’une âme, publicada per la superiora Agnès de Jésus el 1898, que tingué una gran difusió i fou traduïda a nombroses llengües. Aquesta versió, però, no és del tot fidel a l’original, el qual fou publicat en facsímil el 1956. Fou canonitzada (1925) i declarada patrona de les missions (1929). El 1997 Joan Pau II la proclamà doctora de l’Església. Abans se celebrava festa el 3 d’octubre, actualment se celebra l’1 d’octubre.
Teresa de Lisieux
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda Thérèse Martin, carmelitana francesa.