i TERMCAT | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

TERMCAT

lingüística ling
Centre de terminologia creat el 1985 per acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.

Orígens i objectius

La seva missió és planificar i coordinar la recerca, la normalització, l’emmagatzematge i la difusió de la terminologia en llengua catalana en relació amb les principals llengües de comunicació internacional, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat i per afavorir-ne l’ús. El 1994 esdevingué un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’IEC i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Concebut el 1982 per la Direcció General de Política Lingüística, continua la tasca d’iniciatives anteriors, com la Comissió Coordinadora Lexicogràfica de Ciències, i constitueix un instrument essencial del desplegament de la llei de Normalització Lingüística, ja que treballa per evitar l’enquistament d’una situació diglòssica entre els catalanoparlants a causa, no d’una prohibició d’ús de la llengua, com havia estat el cas durant el franquisme, sinó de l’absència de terminologia en els camps professionals i d’especialització.

Estructura

El TERMCAT té dos òrgans rectors: el Consell de Direcció i el Consell Supervisor. El Consell de Direcció està integrat per representants de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. El Consell Supervisor és un òrgan permanent i col·legiat que s’encarrega oficialment de la normalització de la terminologia en llengua catalana. L’integren membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i experts dels diversos sectors del coneixement designats conjuntament per aquestes dues institucions. Hi participen també com a assessors lingüistes dels diferents àmbits dialectals. El centre ha estat dirigit per Maria Teresa Cabré i Castellví (1982-188), Isidor Marí i Mayans (1988-97), Ester Franquesa i Bonet (1997-2002) i Rosa Colomer i Artigas (2002-12). Des de l’abril del 2013 ocupa el càrrec de director Jordi Bover i Salvadó.

Línies de treball

Des dels inicis, el TERMCAT desenvolupa la seva tasca a partir de quatre línies: normalització terminològica, serveis d’assessorament, elaboració de productes terminològics i recerca i metodologia.

Normalització terminològica Té per objectiu la fixació de les formes catalanes dels nous termes que sorgeixen en els àmbits d’especialitat. El procediment establert d’aprovació dels termes parteix dels estudis realitzats pel TERMCAT des dels punts de vista lingüístic, terminològic i sociolingüístic, que constitueixen la base sobre la qual el Consell Supervisor formula les seves decisions. Un cop normalitzat, el terme es difon entre els especialistes pels diversos canals del TERMCAT (el Cercaterm, els diccionaris en línia o els comentaris al web, al blog i a les xarxes socials) i, singularment, per mitjà de la Neoloteca, el diccionari en línia que, des dels inicis del centre, aplega tots els termes normalitzats. Els termes aprovats es publiquen quadrimestralment al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es transmeten a l’Institut d’Estudis Catalans perquè valori la idoneïtat d’incorporar-los al diccionari normatiu de la llengua. Molts dels termes normalitzats acaben, a la llarga, incorporats a la parla quotidiana o bé esdevenen obsolets, a causa de l’evolució constant de la ciència, la tecnologia o les disciplines especialitzades en conjunt. Al llarg dels seus primers 30 anys d’existència (1985-2015) el TERMCAT havia normalitzat uns 8.000 termes.

Serveis d’assessorament Des dels inicis, el TERMCAT proporciona assessorament a través de diversos canals. Els primers quinze anys, les consultes arribaven per correu postal, per via telefònica o, fins i tot, presencialment. Des de l’any 2000 les consultes són molt majoritàriament vehiculades pel servei de consultes en línia d’accés gratuït Cercaterm, que cobreix tots els àmbits d’especialitat i que permet fer cerques sobre un conjunt de més de 250.000 fitxes. La fitxa estàndard conté les denominacions en català, definició, equivalents en castellà, francès i anglès i, de vegades, notes; en alguns casos, poden incloure equivalents en altres llengües o nomenclatures científiques (nom científic, terminologia anatòmica, codis, etc.). Des del 2007, el TERMCAT, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, col·labora amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’Optimot, un altre servei d’assessorament lingüístic. En aquest cas, el TERMCAT resol les peticions que requereixen una recerca terminològica avançada, les quals li són derivades per l’equip de lingüistes de l’Optimot que atenen directament els usuaris. El TERMCAT també participa en l’elaboració de productes terminològics a través de l’assessorament directe, el suport metodològic, la cessió de terminologia o l’accés a la plataforma tecnològica per a l’elaboració de diccionaris. El Servei de Documentació del TERMCAT permet accedir de manera pública al fons documental i a través de la Biblioteca en Línia ofereix la consulta de les referències bibliogràfiques i la descripció de qualsevol producte terminològic que contingui termes en català (Biblioteca terminològica) i dels diccionaris i obres especialitzades en què ha intervingut el TERMCAT (Biblioteca TERMCAT).

Productes terminològics Inicialment la majoria dels recursos es publicaven en paper (Full de difusió de neologismes, 1988; col·leccions Criteris lingüístics per a la terminologia, 1990; Diccionaris terminològics, 1992; Terminologies, 1994; terminologia de l’administració, etc.). En ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona, publicà la terminologia esportiva en 29 diccionaris (1991-92). Inevitablement, el suport electrònic anà prenent protagonisme fins al punt de substituir gairebé totalment les publicacions en paper. En total, al llarg dels més de 30 anys d’existència (1985-2019) el nombre d’obres terminològiques editades, en diversos formats i grau d’especialització, és d’unes 600; s’han elaborat unes 350.000 fitxes de consulta pública i s’han atès més de 200.000 consultes terminològiques. L’elaboració de diccionaris disposa d’un programa de gestió terminològica propi, el GdT, la versió en línia del qual, el GdTweb, permet treballar-hi des d’una localització remota. L’apartat Terminologia Oberta del web del TERMCAT ofereix la descàrrega de més d’un centenar de repertoris terminològics i de documents metodològics en diversos formats (XML, HTML i PDF) sota llicències Creative Commons, d’acord amb les directrius del programa Dades obertes del Govern català, amb les limitacions de privacitat, seguretat i propietat aplicables a cada cas.

Metodologia i recerca  La metodologia és una de les prioritats del TERMCAT des dels inicis, per tal com la normalització terminològica implica també l’establiment de criteris que facilitin el desenvolupament dels llenguatges d’especialitat en català. Paral·lelament a la recerca i difusió terminològica ha exposat els criteris en què basa les seves propostes. Així, ben aviat es va començar a difondre la col·lecció titulada Criteris Lingüístics per a la Terminologia (1990-92) i, des del 2005, la col·lecció En Primer Terme. Amb títols com Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (2005), La definició terminològica (2009) o el Diccionari terminològic (2010), aquesta línia de treball també ha anat evolucionant, i el 2014 es consolidà amb un Diccionari de criteris terminològics (2014) en línia. Amb el temps, les fitxes dels termes normalitzats s’acompanyen regularment dels criteris considerats per a la priorització d’una determinada forma.

Col·laboracions amb altres organismes i organitzacions

El TERMCAT té convenis de col·laboració amb les universitats de l’àrea lingüística catalana, i manté relacions de cooperació amb el centre basc UZEI i l’Office de la Langue Française del Quebec, entre altres institucions, i participa en la xarxa internacional de terminologia TermNet, promoguda pel centre Infoterm, i en la Red Iberoamericana de Terminología. Participa en diversos projectes d’àmbit europeu, molt especialment en l’Associació Europea de Terminologia, del secretariat de la qual forma part des del 2010. El 2014 el TERMCAT organitzà la Cimera de Terminologia d’aquesta organització, que se celebrà a Barcelona. Altres organismes terminològics europeus dels quals el TERMCAT és membre són el LINMITER, presentat per la Unión Latina en el marc del Programa de Suport de la Comissió per la Salvaguarda de les Llengües i les Cultures Regionals o Minoritàries de la Comunitat Europea, per a fomentar el desenvolupament lexicogràfic i terminològic del català, el cors, el friülès, el gallec, el ladí, l’occità i el sard; i el TESEMEDEL, en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i finançat pel Programa d’Aplicacions Telemàtiques de la Unió Europea, que té per objectiu explorar les perspectives d’aplicació de la telemàtica en l’àmbit de la farmàcia i l’automedicació responsable. També és membre del grup que s’encarrega del projecte TDCnet, en el marc del programa MLIS (Multilingual Information Society), que té com a finalitat constituir una xarxa europea d’informació i documentació en terminologia. És membre fundador de l’Associació Espanyola de Terminologia (AETER), membre de la Xarxa internacional TermNet, de la Xarxa Iberoamericana de Terminologia (RITERM) i de la Xarxa Panllatina de Terminologia (REALITER), entre d’altres. En l’àmbit catalanoparlant, col·labora estretament des dels inicis amb la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) i el maig del 2016 signà amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua un conveni de col·laboració per al desenvolupament de la terminologia en els diversos àmbits del coneixement. L’acord preveia l’intercanvi d'informació sobre els projectes terminològics i l’establiment de mecanismes per a afavorir l’adopció de formes comunes en els neologismes. El 2019 publicà Converses terminològiques, recull de les intervencions als Espais Terminològics 2018, duts a terme en el marc de l’Any Fabra. Elaborà la terminologia en català i en anglès per al programa de traducció automàtica anglès-català de la Generalitat de Catalunya i realitzà la traducció al català d’alguns programes informàtics, com el Windows 98 i l’Internet Explorer 4.0 de Microsoft.

Data de revisió: 
2019-11-19
Llegir més...