Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento . També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari fisicomatemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1911. També fou col·laborador de la col·lecció “Minerva”, on publicà El radi . El 1919 fundà l' Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades i en fou director; també fou professor de la secció d’electrotècnia de l’Escola del Treball. Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, féu venir a Barcelona professors com Levi-Civita, Albert Einstein (amb el qual tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany) i altres. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d’aquestes conferències i de pròpies i d’altres, com J.Palacios, J.Rey Pastor, Hadamard, etc., editades per l’Institut d’Estudis Catalans dins la sèrie “Cursos de Física i Matemàtica”. Fou director d’obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà les de construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona i les d’altres línies de ferrocarrils de Catalunya. El 1927 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina. Fou professor a la Universitat Nacional de La Plata (1936-39) i la de Buenos Aires, on fou nomenat doctor honoris causa i després s’incorporà a l’Observatorio Astronómico. Dedicat també a la recerca marina, féu estudis sobre marees de la Patagònia i sobre aeronàutica. També féu conferències a diverses universitats sud-americanes. El 1941 retornà a la Península. Més tard dirigí la Compañía Telefónica Nacional de España i fou membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Guanyà a Madrid la càtedra d’equacions diferencials, de nova creació. Publicà Els elements discrets de la matèria i la radiació (1910), Corrientes marinas (1941) i, en ingressar a l’Academia Española, el volum Neologismos, arcaísmos en plàtica de ingenieros (1946).
Esteve Terradas i Illa (al centre) amb la junta de la Societat Astronòmica de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Enginyer industrial i de camins i matemàtic.