Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant. Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea. Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic (hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos). El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana. Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC. Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M. Blázquez i José Remesal, que n'han publicat els nombrosos fragments d’àmfores amb inscripcions de caràcter fiscal recuperats.
El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)