En morir el seu pare (1815), un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge. El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres. Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat. El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre. En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista professional, i col·laborà en la revista satírica Punch , col·laboracions que més tard aplegà en el volum The Book of Snobs (1848). Entre les seves primeres novel·les històriques sobresurt The Luck of Barry Lyndon (1844), revisada més tard i apareguda amb el títol de The Memoirs of Barry Lyndon (1856), ambientada al s. XVIII (duta al cinema per S.Kubrick, 1976). Vanity Fair (1847-48) fou la primera novel·la apareguda amb el seu nom, publicada en lliuraments mensuals, i l’obra que el consagrà. A Henry Esmond (1852), novel·la també històrica d’una major formalitat d’estructura, l’acció se situa entre el 1691 i el 1718, i hi surten els grans personatges polítics de l’època actuant enmig dels incidents personals dels protagonistes. D’entre les seves novel·les contemporànies sobresurt The History of Pendennis (1848). També escriví una sèrie de balades: The Rose and the Ring (1855) és una balada en prosa que ha estat considerada un text modèlic per a infants.
William Makepeace Thackeray
© Fototeca.cat
Novel·lista i periodista anglès.