Guanyà el Prix de Rome al conservatori de París (1822). Succeí G.Spontini a l’Institut (1851) i D.F.E. Auber en la direcció del conservatori de París (1871). Tingué un talent predominantment dramàtic, que reflectí en les òperes Le Caïd (1849), Le songe d’une nuit d’été (1850), Mignon (1866), que superà el miler de representacions, Hamlet (1868), també molt cèlebre, Françoise de Rimini (1882) i el ballet La Tempête (1889). Oscil·là entre la influència italiana i la de la música germànica.