i el Tibidabo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

el Tibidabo

Cim
Vallès Occidental
Vista del cim del Tibidabo amb el temple del Sagrat Cor i les instal·lacions del parc d’atraccions
© Fototeca.cat
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola , entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir. El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron. El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s. XX. El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor (encara que de moment hi erigiren un senzill oratori); el 1888 fou esplanada una carretera d’accés des de Vallvidrera i construït un pavelló de fusta amb motiu de la visita de la reina Maria Cristina.

El 1900 Salvador Andreu i Grau constituí la Companyia Anònima Tibidabo , que urbanitzà la propietat del Frare Blanc (a la unió dels torrents de l’Infern i del Maduixer) i esplanà l' avinguda del Tibidabo , recorreguda pel tramvia Blau (el darrer tramvia subsistent a la ciutat), que duu al peu del funicular al Tibidabo (inaugurat el 1901). El 1901 C. Fabra, marquès d’Alella, construí l' Observatori Fabra ; el 1909 s’inicià la construcció del gran temple expiatori (monumental edifici neogòtic, coronat per una gran estàtua de bronze del Sagrat Cor), obra d’E. Sagnier, que havia de durar seixanta anys, a la vegada que la Companyia d’Aigües de Dosrius hi construïa una notable torre de dipòsit; el 1905, Ferran Alsina i Parellada edificà el museu de física experimental La Mentora.

Atraccions del Parc del Tibidabo
© Lluís Prats
El 1908 l’ajuntament adquirí els primers terrenys per al futur parc municipal i per a urbanitzar la plaça del cim. La Companyia Anònima del Tibidabo inaugurà diverses instal·lacions del parc d’atraccions i restaurants. Anys més tard foren bastits l’Hotel Florida, les antenes de Ràdio Barcelona (1924), les de la TVE (1958), les de TVC (1983) i la torre de Collserola (1992). El 1997 el parc d’atraccions patí una forta crisi econòmica, la qual dugué l’ajuntament a assumir-ne la gestió com a propietari únic (2000).

Col·laboració: 
MxC

Llegir més...