Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA. Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular, que presidí i pel qual fou diputat el 1977. En integrar-se el PSP en el PSOE (1978) hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid (1979 i 1983). Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad (1964), Leyes políticas españolas fundamentales (1808-1936) (1975) i Democracia, socialismo y libertad (1977).