i Tigris | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Tigris

Nom turc deDicle (tr), Nom àrab deDiǧla (ar), Altra forma deDicle Nehri
Món
Nom turc deDicle (tr), Nom àrab deDiǧla (ar), Altra forma deDicle Nehri
Riu de l’Àsia anterior (1950 km de longitud, 375 000 km2 de conca).

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable; després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia. Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’ambdós rius al golf Pèrsic. El seu cabal és abundant (té una mitjana de 1240 m3/s) gràcies als nombrosos tributaris que li aporten les aigües del Kurdistan i el Zagros, on les precipitacions són abundants. El seu règim es caracteritza per les crescudes de primavera, a causa de la fosa de la neu, amb un cabal màxim per l’abril (3020 m3/s), amb fort estiatge a l’estiu, i un mínim per l’octubre (337 m3/s). A Bagdad experimenta crescudes de 6 m per sobre del nivell d’estiatge i transporta per terme mitjà 1440 g/m3 de materials en suspensió. La seva importància radica en l’aprofitament per al regadiu. Les crescudes poden ésser catastròfiques per als conreus d’hivern i prematures per als d’estiu. Hom ha dut a terme treballs d’equipament per al regadiu i per a controlar-ne la crescuda: una presa a Kut, que alimenta una sèrie de canals, el canal i la presa de Sāmarrā’, que desvien les aigües de la crescuda cap a la depressió d’Al-Ṯarṯār, la presa de Sadd al-Dukān al Zāb aṣṢaghīr i la de Sadd al-Darbandī Han al Diyālà. El regadiu permet conreus de blat, ordi, lleguminoses, dàtils i altres fruites. A partir del tercer mil·lenni aC els assiris fundaren a la seva riba ciutats importants (Assur, Nínive, Nimrud), i hi construïren els primers dics i canals de desviació i de regatge. Més tard els sassànides hi multiplicaren les obres i establiren llur capital a Ctesifont, antiga capital de l’imperi dels parts. Durant el període comprès entre el 197 i el 237 el Tigris del nord de Mossul constituí la frontera que separava la Mesopotàmia romana del territori dels parts. La construcció de Bagdad i de Sāmarrā’ per part dels abbàssides, així com la importància comercial que adquirí Mossul, que posteriorment (s. XII-XIII) fou capital del seljúcides, constitueixen les darreres obres importants de l’antigor: tot fou devastat i destruït pels mongols i per l’erosió de les aigües descontrolades. Navegable encara actualment de Bàssora a Bagdad, serví d’entrada als britànics en la invasió de l’Iraq (1914-18).

Col·laboració: 
MDV / JTR

Llegir més...