Visqué a Acragant i després, per espai d’uns cinquanta anys, a Atenes. Hom creu que, ja vell, tornà al seu país nadiu. La seva obra —de la qual resten prop de 150 fragments— era una història dels sicilians i dels italiotes, seguida d’una dura monografia sobre Agàtocles i un apèndix sobre el monarca Pirros. Fou utilitzada àmpliament per Diodor Sícul i significà, al seu temps, una continuïtat de la historiografia politicoretòrica iniciada per Isòcrates. Alhora oferí una novetat quant al desig de recopilar molts documents i l’interès per la descripció etnogràfica.
Timeu gaudí d’una gran popularitat entre els grecs i, sobretot, entre els romans, almenys fins al segle III dC.