A Mègara (~300 aC), seguí les lliçons de l’escola homònima i, a Elis, conegué Pirró, en defensa de la doctrina del qual criticà sarcàsticament tots els filòsofs antics, llevat de Xenòfanes i els eleàtics. Després d’una llarga vida vagabunda s’establí a Atenes, on féu deixebles. Autor d’un poema satíric en tres cants, Sílloi (traduïts sovint per Les mirades de reüll), d’un poema burlesc, Aparences, i d’un diàleg en prosa, Pithó, hom en conserva solament uns cent cinquanta versos.