A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk. El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica. Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903. Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular. En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat de bigues compostes. El 1913 esdevingué professor dels instituts ferroviari i electrotècnic, vinculats als ministeris respectius. Del 1920 al 1922, any en què marxà als Estats Units d’Amèrica, fou professor a la Universitat de Zagreb. Als Estats Units d’Amèrica treballà primer com a enginyer de Westinghouse, i poc després com a professor de la Universitat de Michigan. Les seves classes de mecànica aplicada, on participaren importants investigadors de l’època, atragueren un gran nombre d’estudiants i professors joves. En aquest període publicà llibres que esdevingueren clàssics: Strength of Materials (1930), Theory of Elasticity (1934) i Elastic Stability (1936). El 1936 es traslladà a la Universitat de Stanford, on publicà Engineering Mechanics (1937), Theory of Plates and Shells (1940), Theory of Structures (1945) i Advanced Dynamics (1948), com també un llibre que ha esdevingut clàssic sobre la història de la resistència de materials: History of The Strength of Materials (1953). Durant la seva vida acadèmica rebé nombroses distincions. Des del 1964 fins a la seva mort visqué a Alemanya.