Estudià de primer pintura clàssica. El 1947 inicià les seves típiques escultures amb elements variats en l’espai i amb moviment. Era constructor de “màquines inútils”, amb elements de rebuig industrial, que giren o es mouen fent renous estranys entorn d’un eix central: Samurai (1963), Pop, Hop and Op Co. (1965), Chaos (1974), o les fonts de Zurich, Basilea o París (plaça Stravinsky). Tinguely donà l’altra cara del món de la màquina amb ironia i humor. També realitzà espectacles Happening, sovint amb N.de Saint Phalle, la seva dona (Nova York, 1960; Figueres, 1961; Estocolm, 1962). La Fundació Jean Tinguely a Suïssa celebrà una important exposició, el 1999, que analitzà la relació de Tinguely amb Yves Klein.