i Jaume Tió i Noè | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Jaume Tió i Noè

Literatura
Jaume Tió i Noè, segons un dibuix publicat a Los lunes de la Gaceta de Cataluña (1882)
© CIC-Moià
literatura lit
Escriptor i advocat.
Tortosa, Baix Ebre, 10 d'abril de 1816 — Barcelona, Barcelonès, 6 de setembre de 1844

Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa (1830), els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l'any 1942. L'any 1836 anà a França i  s'instal·là a París, on féu amistat amb el duc de Rivas i Martínez de la Rosa i col·laborà a El Orbe LiterarioLe Siècle (1837). El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat.

Formà part de la redacció d'El Guardia Nacional, de Pau Piferrer, i d'El Constitucional (1839), i col·laborà, entre d'altres, a El Solitario i El Heraldo. Fundà i dirigí la publicació literària El Liberal Barcelonés (1841). També dirigí la col·lecció “Tesoro de Autores Ilustres” —que a la seva mort fou continuada per Antoni Bergnes de las Casas—, dins la qual publicà nombroses traduccions seves: obres de George Sand, Alexandre Dumas, Eugène Sue i Charles-Victor Prévost d'Arlincourt, entre d'altres. Cal esmentar també l’edició de la Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña en tiempos de Felipe IV, de F.M. de Melo, que ell mateix continuà. En els seus escrits de vegades utilitzava els pseudònims El Bachiller Galaón i El Licenciado Borrajas.

La seva obra de creació més representativa és la dramàtica. Adscrit clarament al corrent romàntic, el 1839 estrenà la seva primera obra, El castellano de Mora, en prosa i vers, que tingué un cert èxit de públic. Generosos a cual más, estrenada el 1840 i adreçada a Joan Cortada, inicia la catalanització temàtica del drama romàntic. Aquesta característica s’accentuà en la seva millor obra, Alfonso III el Liberal o leyes de deber y amor (1843). El espejo de las venganzas, estrenada el 1844, fou publicada només en part a El Sol per V. Balaguer. Hom l’ha considerat el destinatari de les Cartas a un escéptico, de Jaume Balmes. També és autor d'obra poètica.

Col·laboració: 
MToV / MMPP

Llegir més...