Estudià composició amb C.Wood i R.O.Morris i direcció amb A.Boult i M. Sargent. Fou director de música del Morley College de Londres (1940-52) i del Festival de Bath (1964-74), president de l’Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983. El 1966 rebé el títol de sir. El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l’avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular. De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano (1937, 1962, 1973 i 1984), Concerto for Double String Orchestra (1938-39), quatre simfonies (1945, 1957, 1972 i 1977), les òperes The Midsummer Marriage (1952), King Priam (1961), The Knot Garden (1970) i The Ice Break (1976), un concert per a piano i orquestra (1955), un concert per a orquestra (1963) i un Triple Concerto (1979), cinc quartets per a corda (1935, 1942, 1946, 1978 i 1991), Lullaby (1960), per a cor i orquestra, The Vision of Saint Augustine (1965), per a baríton, cor i orquestra i The Rose Lake (1993), per a orquestra. Durant tota la seva vida mantingué una actitud inconformista, antiautoritària, de simpatia cap als oprimits i pacifista (estigué empresonat durant la Segona Guerra Mundial), trets que es reflecteixen en part a la seva obra. És considerat el compositor britànic més destacat del s. XX, juntament amb Benjamin Britten, amb el qual contribuí decisivament a revalorar l’obra de Henry Purcell.