i Tir | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Tir

Ciutat antiga
Líban
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Població: 
117.100 h
[est. 2003]

Documentada des del III mil·lenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al s XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis. Uns cinquanta anys més tard (~1191 aC) fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia. Del s X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies. El sobirà principal fou Hiram I. Altres reis importants són Ithobaal (887-856 aC), que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió (~821-774 aC), durant el regnat del qual Dido fundà Cartago (814 aC). A partir del s IX aC Assíria començà a fer sentir la seva influència a Fenícia, la qual s’accentuà al s VIII i sobretot al VII aC, que Tir i Sidó formaven, sembla, un sol regne. Separades novament ambdues ciutats, Tir fou assetjada primerament (672 aC) per Assarhaddon i després (668-67) per Assurbanipal, però sense èxit. Presa pels neobabilonis amb Nabucodonosor II (574 aC), Tir adoptà formes republicanes de govern, en substitució de la monarquia hereditària. Incorporada més tard, com la resta de Fenícia (538 aC), a l’imperi aquemènida, es revoltà el 345 aC, però fou conquerida per Artaxerxes III. Oposà nova resistència, sense èxit, a Alexandre el Gran, i la seva presa (332 aC) significà la fi de Fenícia. Després formà part de l’imperi selèucida (~198-64 aC), de la província romana de Síria (64 aC — 395 dC) i de l’imperi Bizantí (395-638). Conquerida pels àrabs, caigué el 1098 en poder dels seljúcides, i més tard (1124) en el dels croats, que aconseguiren de conservar-la fins el 1291, malgrat llur gran derrota a Hittin (1187) a mans de Saladí. Tir entrà aleshores en una decadència total, de la qual volgué treure-la l’emir Fakhr al-Din (sXVII). A partir de la derrota otomana arran de la Primera Guerra Mundial, formà part del Líban. Destruïts els seus monuments en el transcurs de tantes empreses guerreres, són molt poques les antiguitats que hi resten, i no n'hi ha cap d’època fenícia: un teatre hel·lenístic, un temple romà, una basílica bizantina, el recinte dels croats i una altra basílica molt malmesa.

Col·laboració: 
RaG

Llegir més...