La capital és Innsbruck. Comprèn l’alta conca de l’Inn i l’anomenat Tirol Oriental, que correspon al districte de Lienz, el qual resta isolat entre l’Alt Tauern i els Alps Càrnics. El territori és molt accidentat, format per alts cims i valls aïllades que desemboquen a la de l’Inn, eix de l’estat i on es concentra la població, principalment al sector oriental. Aquesta, que assoleix la densitat més baixa del país (52 h/km2 [est 1994]), visqué tradicionalment d’una escassa agricultura i de l’explotació forestal i ramadera, sector que, bé que millorat, actualment ha restat marginal (2,1% del PIB del land el 1991) davant del creixement espectacular del turisme (especialment en la modalitat d’esports d’hivern) i dels serveis en general, que, afavorits per una excel·lent xarxa de comunicacions que aprofita la centralitat del Tirol en el trànsit centreeuropeu, aporten el 60% del PIB. L’abundància d’energia hidroelèctrica i una tradició artesanal, juntament amb l’explotació de jaciments de sal, magnesita i coure, han originat una indústria diversificada (química, alimentària, mecànica, tèxtil, del vidre, etc.), bé que poc important (16,3% del PIB). Constituït el 1919 arran de la cessió del sector meridional del Tirol a Itàlia (Tirol del Sud) pel tractat de Saint Germain-en-Laye, durant l’annexió d’Àustria pel Tercer Reich, constituí un gau amb Vorarlberg (1938-45). Després de la Segona Guerra Mundial el land fou restablert en els seus límits anteriors i ha esdevingut un feu del Partit Popular Austríac (conservador).