Ingressà a la marina (1865), on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major (1892-96), ministre de marina (1897-1916) i gran almirall (1911). Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món. En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití (1916). Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag (1924-28).