Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo. D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma (358 aC), formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana. Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà (transformats en esglésies cristianes). Cèlebre lloc d’estiueig de Roma (hi comunicava per la via Tiburtina), hi residiren Juli Cèsar, Sal·lusti, August, Horaci, etc.; Adrià hi construí la vil·la Adriana.
Seu episcopal (segle IV), fou ducat bizantí, i després d’un període d’independència (segles IX-XV) fou convertida en ciutat pontifícia. Poc abans (1447) havia acollit els exèrcits d'Alfons IV de Catalunya. Entre les nombroses esglésies medievals, cal destacar la de San Silvestro (amb frescs del segle XIII) i la catedral (refeta el 1635), que conté el tríptic —la Deposizione— del segle XII. Pius II hi bastí la fortalesa de quatre torres (Rocca Pia) a mitjan segle XV. Alexandre VI en féu seu d’un govern presidit per Alexandre Farnese, i Hipòlit d’Este hi construí la vil·la d’Este. Finalment, Gregori XVI féu desviar l’Aniene per tal de fer la gran Cascata dins la vil·la Gregoriana.