Sovint encarnà, dins una línia tragicòmica, l’home italià populatxer i mediocre, amb totes les seves frustracions. Alguns dels seus films són Domenica è sempre domenica (1958), Quelle joie de vivre! (1960), Il federale (1961), La voglia mata (1962), La marcia su Roma (1962), Una questione d’onore (1965), L’immorale (1966) i Cattivi pensieri (1977). Després del premi d’interpretació a Canes per La tragedia di un uomo ridicolo (1981), interpretà, entre d’altres, les comèdies Amici mei II (1983), Le bon roi Dagobert (1984), La cage aux folles III (1985), Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno (1985), Yiddish Connection (1986) i Tolerance (1989). El 1961 s’inicià en el camp de la realització amb Il mantenuto, seguit per Il fischio al naso (1966) i Sissignore (1968), entre d’altres.