Novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta, estudià al Col·legi de Nobles de Sant Pau, de València, i el 1780 començà la carrera militar (el 1810 hi assolí el grau de brigadier). Intervingué en la Guerra Gran contra França (1793-95), i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia. Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la convocatòria de les corts de Cadis. De l’agost del 1820 al març del 1821 fou governador militar interí de Menorca, on es relacionà amb Antoni Febrer i Cardona. Durant tota la seva vida afavorí el desenvolupament econòmic i cultural de Mallorca, a través de la seva intervenció en la Societat Econòmica d’Amics del País —de la qual fou primer director— i en l’ajuntament de Palma, del qual era regidor perpetu i, durant un quant temps, encarregat del consolat de mar i terra. Escriví poesies en català, traduí les Noches lúgubres, de Cadalso, i obres d’autors clàssics, i compongué una ortografia i un diccionari “de la llengua mallorquina”. La major part de les seves produccions romanen inèdites o no han estat localitzades fins ara.