concilis de Toledo

Conjunt de divuit sínodes eclesiàstics celebrats (400-702) a Toledo per tal de deliberar sobre qüestions disciplinàries, litúrgiques i, sovint, doctrinals.

Les actes s’han conservat a la Col·lecció Canònica Hispana. De caràcter provincial, a partir del tercer (589), a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi. El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got. Sovint, com el setè (646), el vuitè (653), el novè (655), el desè (656), el dotzè (681), el setzè (693), el dissetè (694) i el divuitè (702), serviren per a legitimar usurpacions del tron (Khindasvind, Ervigi i Vítiza), establir el sistema de successió al tron reial o la prelació de les seus i del primat (sobretot al concili dotzè). En el camp doctrinal, en la lluita contra el priscil·lianisme i l’arianisme, destaquen els símbols de fe, sobretot el Libellus in modum symboli dels concilis primer i segon, així com els símbols del quart (633), del sisè (638) i, sobretot, de l’onzè (675), de gran importància teològica. Hi hagué innovacions importants, com el filioque (al concili tercer), introduït posteriorment en el símbol nicenoconstantinopolità i difós a l’Església romana. Des del punt de vista litúrgic, forneixen documentació important sobre l’evolució de la litúrgia visigòtica. Com a assemblees del regne, han marcat fins en èpoques recents la constitució interna de l’Estat espanyol. La participació dels bisbes dels Països Catalans i de la Narbonesa als concilis de Toledo fou irregular, segons les incidències religioses i polítiques. Durant el període de més esplendor doctrinal de l’església visigòtica (del concili tercer al vuitè) l’assistència catalana i narbonesa fou nodrida. Del concili novè al dotzè fou molt pobra (a excepció dels bisbes valencians, que continuaren assistint-hi; els més perseverants foren els de València, Elx i Xàtiva). L’explicació és l’ambient de rebel·lió sociopolítica que es posà amb la revolta del duc Pau (673); als concilis onzè i dotzè no assistí cap bisbe narbonès ni del territori que després esdevingué el Principat. La reaparició en massa es produí als concilis tretzè (683), quinzè (688) i setzè (693); i encara que no consten els noms dels bisbes assistents als concilis dissetè (694) i divuitè (702), sembla que els bisbes catalans acabaren força vinculats a les normes eclesials del darrer període visigòtic, matisades en la litúrgia per una certa diferenciació pròpia de les províncies Tarraconense i Narbonesa. Això explica que a partir de la Reconquesta l’Església d’aquests comtats sentís la tradició visigòtica litúrgica i legal com a cosa viva a restaurar.

Concilis de Toledo

concili any * temes principals bisbe president rei
I 400 19 Condemna del priscil·lianisme. Disciplina eclesiàstica. Patruí de Mèrida -
II 527 6 Disciplina clerical, celibat i béns de l’Església. Montà de Toledo Amalaric
III 589 75** Fundació del regne catòlic de Toledo. Abjuració de l’arianisme. Disciplina eclesiàstica. Masona de Mèrida Recared I
IV 633 69 Sistematització i consolidació del regne catòlic de Toledo. Unificació dels ritus litúrgics. Regulació de la successió reial. Isidor de Sevilla Sisenand
V 636 24 Afermament de l’elecció del rei Khíntilia. Disciplina eclesiàstica. Eugeni de Toledo Khíntila
VI 638 53 Disciplina eclesiàstica. Penitents. Béns de l’Església. Escluà de Narbona Khíntila
VII 646 41 Afermament de l’usurpador Khindasvint enfront de la noblesa i de part de la clerecia. Disciplina eclesiàstica. Oronci de Mèrida Khindasvint
VIII 653 60 Amnistia per als enemics de Khindasvint. Restauració de l’elecció reial. Disciplina eclesiàstica. Oronci de Mèrida Recesvint
IX 655 17 Administració dels béns eclesiàstics. Eugeni II de Toledo Recesvint
X 656 22 Festa de la Mare de Déu el 18 de desembre. Disciplina eclesiàstica. Euegni II de Toledo Recesvint
XI 675 19 Unificació litúrgica de la Cartaginense. Disciplina eclesiàstica. Quirze de Toledo Vamba
XII 681 38 Legitimació del cop d’estat d’Ervigi i pas de la monarquia electiva a la successòria. Primacia dels arquebisbes de Toledo. Confirmació de les lleis antijueves. Julià de Sevilla Ervigi
XIII 683 77 Pacificació del regne i protecció del rei i de la seva família. Julià de Toledo Ervigi
XIV 684 27 Aprovació i subscripció de les actes del concili III de Constantinoble. Julià de Toledo Ervigi
XV 688 66 Legitimació de la proclamació del rei Ègica i pacificació dels grups polítics del regne. Julià de Toledo Ègica
XVI 693 61 Deposiciño de l’arquebisbe de Toledo Sisbert. Consolidació de la reialesa. Fèlix de Toledo Ègica
XVII 694 ? Disciplina litúrgica. Seguretat de la família reial. Persecució dels jueus Fèlix de Toledo Ègica
XVIII 702 50? No se’n conserven les actes, però segurament avalà el nomenament de Vítzia. Gunderic de Toledo Vítzia
* bisbes representats; ** 8 dels quals arians

Assistència dels bisbes dels Països Catalans i de la Narbonesa als concilis de Toledo

concili any Tarragona Barcelona Girona Lleida Urgell Osona Tortosa Empúries Ègara València Elx-Elda Dènia Xàtiva Narbona Elna Lodeva Magalona Besiers Nimes Carcassona Agde
III 589 * * * * * * ** * * *** * * * * * * * * *
IV 633 * * * * * * * * * * * * * * * * * *
V 636 * * * *
VI 638 * * * * * * * * * *
VII 646 * * * * * *
VIII 653 * * * * * * * * * *
IX 655 * * * *
X 656 * * *
XI 675 * *
XII 681 * * * *
XIII 683 * * * * * * * * ** * * * * * * * **
XIV 684 ** * * * **
XV 688 * * * * * * * * * * * * * *
XVI 693 * * * * * * * * * * * * *
XVII 694
XVIII 698?