i escola de Tolosa | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

escola de Tolosa

poètica poètica
Moviment literari format per uns tolosans que intentaren, el 1323, renovar la poesia trobadoresca, en plena decadència, amb la creació de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa .

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció. Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou. Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s. XIV i XV: les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol. Conseqüència directa d’aquesta influència fou la institució per Joan I de la festa de la Gaia Ciència a Barcelona (1393) (jocs florals). En general l’escola de Tolosa imposà a la poesia catalana una estricta rigidesa formal (estrofes de decasíl·labs amb cesura darrere la quarta síl·laba), una gran limitació de temes poètics i un arbitrari provençalisme lingüístic, que perdurà fins a Ausiàs Marc.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...