Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció. Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou. Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s. XIV i XV: les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol. Conseqüència directa d’aquesta influència fou la institució per Joan I de la festa de la Gaia Ciència a Barcelona (1393) (jocs florals). En general l’escola de Tolosa imposà a la poesia catalana una estricta rigidesa formal (estrofes de decasíl·labs amb cesura darrere la quarta síl·laba), una gran limitació de temes poètics i un arbitrari provençalisme lingüístic, que perdurà fins a Ausiàs Marc.