i regne de Tolosa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

regne de Tolosa

Món
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.

Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic. Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat (462, regnant Teodoric) les de la Narbonesa o Septimània. El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses. Per això rebé també alguna vegada (Sidoni Apol·linar, 473) el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta. Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000. L’expansió dels visigots fou ràpida i ultrapassà els Pirineus (Euric el 468 arribà fins a Mèrida i ocupà el territori al N de l’Ebre vers el 470/475). Però la batalla de Vouillé, prop de Poitiers, el 507 —en la qual Clodoveu I, rei dels francs, vencé Alaric II, prengué Bordeus i l’any següent Tolosa (508)— posà fi al regne de Tolosa.

Col·laboració: 
AMM
Llegir més...