Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera. El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919. També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català. Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional. Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i col·laborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys. Ensenyà a l’Acadèmia de Música de Barcelona i a les escoles Blanquerna i Pere Vila, entre altres centres. És autor d’una nombrosa producció coral, en la qual es destaquen El tió de Nadal, Fum, fum i Nadal, i de notables harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals es destaquen Tunc que tan tunc, La nit de Nadal, La Passió sagrada, A Betlem i L’alegria de Sant Josep. El 2003 els seus hereus cediren al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el seu ric fons, que fou sotmès a una tasca de catalogació. Al gener del 2015 la consulta de l’arxiu fou oberta al públic.