Cavaller, fill del batlle de Bagà i procurador de les baronies de Pinós i Mataplana. Fou castellà del castell d’Aristot (Alt Urgell) els anys 1446-47. És autor de la crònica Històries e conquestes dels reis d’Aragó, acabada el 1438, que dedicà a l’arquebisbe de Saragossa Dalmau de Mur. És un intent d’història general des de la creació del món fins al començament del regnat d’Alfons el Magnànim; són interessants i característiques les llargues llistes de la noblesa catalanoaragonesa que participà en les empreses bèl·liques, sobretot marítimes, les genealogies de llinatges nobles, en especial les referències al llinatge Pinós, i les precisions sobre Sicília entre els anys 1390 i 1416. Intercalà en la crònica diverses llegendes, com la de Galceran de Pinós i el rescat de les cent donzelles, miracle atribuït a sant Esteve. L’obra fou impresa a Barcelona el 1495 i, retocada i continuada, reeditada els anys 1519 i 1534 (en què arriba fins el 1516) i, modernament, el 1886. Fou refosa per Gabriel Turell en el seu Record escrit el 1476. Fou traduïda al castellà i a l’italià el 1719.